“Si estiguéssim soles a l’Univers seria una gran pèrdua d’espai” és una peça que qüestiona la idea d’origen i es pregunta pel nostre lloc com a éssers humans, dones i occidentals, dins l’univers conegut. Aquesta proposta convida a imaginar realitats paral·leles, i posa en evidència les múltiples mirades que es poden tenir sobre un mateix fet, imatge o forma que habiten en el món que compartim.

​

El disseny de llums pretén acompanyar l’estructura de la peça. Cada escena té una lògica lumínica i en el moment de “REINCIAR”, s’activa, juntament amb les intèrprets, un moviment que reforça la idea de viatge en el temps. L’escolta entre il·luminadora i intèrprets és imprescindible en aquesta peça, ja que gran part d’aquesta està construïda amb eines de composició instantània.

​

​

​