Tornar a casa després d’anys de viure fora i trobar-te amb els fantasmes dels quals vas fugir. O podríem dir monstre, quan es tracta d’un trastorn d’alimentació. D’això parlarem a NUA (Radiografia d'un trastorn). En primera persona i sense filtres. Cruu. De com aquest trastorn va impregnant cada cèl·lula del teu cos i es converteix en una veu que et posseeix. De com la societat ens imposa uns cossos i uns judicis que fan que visquem en un constant restricció/abús. Inclús quan parla de la “bellesa real”. De com a totes ens afecta. De com la suma de vivències ens va estrenyent més i més la cotilla fins a ofegar-nos. I de com d’això també se’n surt.

​

(les fotografies són de la preestrena: el vestuari no era el definitiu)

​

​